Cris Juanico - Salpols

La veu i la guitarra de l’artista menorquí, acompanyades de violí i contrabaix, desfullen una proposta de caire intimista en què la mar salada i la pols de la terra abracen cançons dibuixades de desig, melancolia, natura, festa, somnis, sentits, vent, silenci o compromís. Una proposta que planeja pels contorns de Menorca, i tan prest contempla i canta la mar propera i l’hora immensa i oberta - ara sal - com ens apropa al terra endins de l’illa més personal - ara pols.

En una illa, el límit i llindar màxim és la seva costa. Aquest contorn sinuós, ple d’entrants dolços i d’abruptes esquitxats per la mar, és també el mateix límit de la mar infinita. Una línia, una senda que aboca a dues visions, dues versions. És frontera i nexe de dos mons estretament pròxims i diferents: la terra que trepitges i vius enfront a la grandària de la mar, el pont d’escapada no explorat. Entre els dos es dibuixa un mateix perfil.

Cris Juanico ens proposa un recorregut musical intimista, que transcorre per la línia física que perfila el límit territorial d’una illa com Menorca. Un paisatge de costa, roca, arena, mar i vent, amb un recorregut pausat en el qual el músic tan prest contempla i canta a la mar propera i a l’hora immensament oberta (com volent fugir del propi aïllament) com ens passeja pel terra endins més personal de l’illa, amb cançons de vivències pròpies i raonaments amb l’entorn que el rodeja.