Saki Guillem - Tr3s Quentus Xinus

 Xinatown (2006), El Sol d’Orient (1999) i BI (2001) són tres històries musicals ambientades en la llunyana Xina. Són encàrrecs per a tres espectacles teatrals i d’acrobàcia xinesa amb mescla de cultures i estètiques que dóna el resultat que podeu sentir en aquestes tres suites. Són fruit de l’estudi i d’experiències de primera mà, sobre el terreny, en quatre viatges a Xina; a Pequín, Shangai, Hanzou... donant però la meva pròpia lectura des de l’òptica mediterrània.

“Tr3s Quentus Xinus”

A finals del 98 vaig rebre un dels encàrrecs més insòlits de la meva vida professional. Joan Font em demanava que fes la música, amb estètica xinesa, per a un espectacle de 25 minuts amb acròbates xinesos i destinada a un parc temàtic de casa nostra. La pregunta que em vaig fer immediatament: què en sé jo de la música de la immensa i llunyana Xina? No calia resposta. Però un repte com aquest no el podia defugir. Conseqüència: uns tres mesos escoltant més de 25 cd’s amb exemples de músiques xineses de tot tipus i geografies. Me’n vaig fer una petita idea. Vaig ser abduït i seduït. Varen anar sortint esbossos de temes que després serien la música de “El Sol d’Orient”. Vaig procurar sempre seguir la lògica de la música xinesa pel que fa a estructures, modes, timbres, etc... però sense renunciar a la meva manera d’entendre l’arquitectura musical occidental pel que fa a harmonies, textures instrumentals, formes, etc.

Quan després, amb la primera maqueta de la banda sonora, varem anar a Pekín per començar els assajos amb la companyia acrobàtica i vaig fer ‘play’ al cd, el nerviosisme era enorme. Però la sorpresa va ser gran i tranquil·litzadora: la meva “composició” els hi estava agradant i funcionant pel propòsit coreogràfic. Uns quants retocs en les estructures i ja es podia fer la versió definitiva.

Després d’haver superat aquesta prova, vaig afrontar una segona proposta similar. Aquest cop més complexa i difícil. ”BI”. Un espectacle d’unes 2 hores de durada que s’havia d’estrenar al mateix Pekín a l’estiu de 2001. I per si no havia quedat clar allò de “no hay dos sin tres”, l’efecte “trilogia” o el que sigui, el 2006 assumia el tercer encàrrec d’aquest perfil: ”Xinatown”, i que per fer-ho encara més difícil havia de ser “xino-que-no-soni-molt-xino”, incloure una mica de “dance”,funk, de blues, una cançó d’amor i cantada en anglès...! Vaja, el més normal i corrent en aquests casos.

XINATOWN

Va ser un encàrrec de Luis Vivó per a un espectacle acrobàtic breu per a un conegut parc temàtic del país. El context era el d’una ciutat cosmopolita des de molt temps enllà en la història: Shangai, que ha tingut influències i l’aparença d’una metròpoli europea. Es presenta una ciutat en constant ebullició, industrial, plena d’acció, tràfic, trànsit, comunicació, amor, festa... fugint totalment del tòpic punt de vista orientalista. Tot el contrari, podria tractar-se de Shangai o de qualsevol gran ciutat occidental.

EL SOL D’ORIENT

El primer, cronològicament, d’aquests tres “Quentus Xinus”. Aquí es presenta una visió de la llunyana i ancestral Xina, en un ambient oníric, màgic, d’un bosc on conviuen criatures mítiques de la cultura xinesa, com els micos, les aranyes, les granotes,els follets, el drac, tots ells creant una història sense paraules i sense temps. Un gran somni compost de petites faules i contes imaginaris, d’ingravidesa emocional només apta per a il·lusionautes.

BI

Un espectacle de Comediants amb actors catalans i acròbates xinesos que tenia com a fil conductor la trobada de dos mons, dos cultures, la mediterrània i la xinesa i que es presentaven de tres formes diferents: la xinesa, la mediterrània i la mescla de les dues. Les dues hores que durava l’espectacle tenien com a vehicle la música constant, que en definitiva és el llenguatge més universal que podem utilitzar i que no entén les limitacions geogràfiques i culturals.