Raydibaum - Manual de gènere catastròfic

Raydibaum neix a Barcelona a principis del S.XXI. En la seva breu però intensa trajectòria els ha permès editar fins al moment 2 treballs en anglès: "Grided Elephant" Ep (cydonia 04) i "The biggest box" (aloud 05).

L'any 2008 Raydibaum presenta el seu primer treball en català: "Manual de Gènere Catastròfic" de la mà d'RGB Suports.

"Varem decidir de fer aquest disc en català com un experiment, si no ens hagués sonat bé o no haguéssim trobat les paraules per expressar alguna cosa amb cap i peus haguéssim seguit amb l'anglès, que a fi de comptes resulta menys compromès".

"Tocar és per nosaltres el sentit del grup, tocar i fer cançons".

"...musicalment venim d'uns referents molt i molt variats, sempre ens ha estat difícil trobar punts en comú, en aquest disc hem intentat no liar-nos, l'intent era fer un disc pop. Com que sóm frikis ens ha sortit un altra cosa, pop, Rock. Tant se val..."

"...no som pas especials, però no negarem que les nostres influències són més forànies que locals, de fet sóm com la majoria de bandes indies de Barcelona, amb la diferència, aquest cop, de que cantem en català".

"...potser la paraula que definiria millor aquest disc seria honestedat, i una quantitat important de treball".

"...tenint en compte la dificultat de mantenir un grup avui en dia ens podem considerar un grup genèticament supervivent, ens interessa tot el què té a veure amb sobreviure!.

"Probablement el sentiment d'estranyesa sigui el predominant en el disc, l'estranyesa de ser diferent, l'estranyesa d'entendre la realitat com un lloc inhòspit ple de coses incomprensibles, on, el temps juga un paper clau".

"La felicitat d'un grup com Raydibaum, passa, sobretot per la possibilitat de ser escoltats, no som un grup de ball, com tampoc ho és, posem per cas, Wilco".

"Raydibaum neix d'una inquietud vital, ens discutim molt alhora de fer les cançons, imagino que té a veure amb l'importància individual que li donem al què estem fent? tot i així de moment sobrevivim!".

"El disc l'ha produït en Ricky Falkner, un senyor que ens va convèncer especialment a través del Valen, aquest home ha fet una molt bona feina i n'estem molt contents, els anteriors discos els havia produït el Valen i va ser ell qui va proposar el Ricky com a productor, considerava que la seva tasca podria ser molt i molt enriquidora, com així ha estat".

"...el Valen considerava que produïr per tercera vegada el disc de Raydibaum era excessiu, tenia molt clar que necessitàvem un punt de vista extern, i sobretot, un punt de vista musical. Hi han moltes maneres de produir un disc, producció de so, producció musical. A Catalunya els productors acostumen a ser gent amb una gran capacitat tècnica per fer sonar els discos, en canvi no n'hi ha tants que tinguin la capacitat d'entrar dins del terreny musical? en Ricky és d'aquest tipus i és just el què necessitàvem".

"...no crec que siguem un grup amb grans contradiccions, bé, almenys en tenim tantes com la societat en què vivim que, per exemple, no permet que els músics siguin músics amb plena dedicació i un salari digne però que exigeix discos d'una qualitat equiparable a les millors produccions estrangeres, tot plegat sona, ridícul".

"... vaig llegir fa poc en un article que la feina de crític musical està en perill d'extinció degut a que avui en dia tothom pot "publicar" per Internet la seva opinió, i penso que és cert, sempre m'he preguntat quin valor afegit té l'opinió d'un crític apart de tenir el privilegi de sortir en un mitjà; diguem que la seva opinió simplement té un poder afegit però no pas la raó absoluta de res".